Estem d’avaluacions, molta feina a l’institut. Tothom va atrafegat i enfeinat –fins i tot l’alumnat! Així i tot, tinc un moment per escriure al blog, perquè m’ha tornat a passar i no podia deixar d’explicar-ho.
Fem l’última classe del trimestre i, com acostumo a fer, demano que escriguin una autoavaluació de la seva feina i que valorin la meva com a professora i les meves classes. A primer d’ESO els alumnes i les alumnes obren uns ulls com a taronges. “T’hem d’avaluar a tu? Sí, la meva feina, per això, no pas la meva persona”. Amb paciència –els costa entendre el com i el per què- els ho explico i finalment se’n fan al càrrec i es posen a escriure.
I torna a passar: l’alumnat respon d’una manera admirable, cares d’interès quan intento fer-los entendre per què hem de ser crítics amb nosaltres mateixos i de què serveix ser-ho, també, amb la feina dels altres. Escriuen, em comenten el que més els agrada de les classes, el que podem millorar –ells i jo-, com veuen la feina que han fet ells mateixos, quina nota creuen que tindran... tot això en un ambient relaxat, de força silenci i tranquil•litat. Els veig concentrats, alguns fins i tot pensatius.
L’expressió d’interès dels seus rostres i la seva resposta a aquesta proposta meva és un dels motius per continuar endavant amb la meva feina d’educadora. N’hi ha més, és clar, però sens dubte aquest n’és un de molt important.
5 comentaris:
Que maco! A mi també m'avalueu en els meus blocs, i em fa molta il·lusió.
molt bona idea... això si que és ensenyar! :-)
Una bona proposta...així any rera any deus poder millorar amb les teves tàctiques d'ensenyar.
Saber avaluar, saber ser participatiu, saber ser crític amb el altres i amb un mateix, tenir empatia...
Un aprenentatge força enriquidor tant per a ells, com per a tu. Una idea magnífica.
Bon cap de setmana, Núria!
gràcies, m'agrada molt la meva feina :) tinc sort...
Publica un comentari a l'entrada