18 de desembre 2009

Alguns homes cultes


Belle de jour. Rossa, cabells llargs i arrissats lliscant per les seves espatlles nues, ulls petits i efímers, una nit d’estels sobre els seus llavis.

Bellísima. Morena, ulls grans i negres, cabells curts i llisos arremolinats darrere les orelles, una pluja de taques de greix sobre el davantal de cuina.

Tu què triaries?


I és que fa uns dies, mentre navegava per llocs personals molt variats a la xarxa, em vaig adonar que també força homes cultes, atractius i sensibles –que es veu que n’hi ha- acaben penjats de dones joves i físicament espectaculars –segons els cànons de bellesa actuals. Ostres tu, quina decepció. Al final, serà veritat aquella dita (que desconec en català, a veure si algú pot dir-me l’equivalent) que diu: “tiran más dos tetas que dos carretas”. No sé si continuar fent gimnàs amb el meu cervell o bé dedicar-me als pectorals i als pactes amb el diable -per allò de l’eterna joventut...

10 comentaris:

Joan Calsapeu ha dit...

Núria, servidor no sóc un home culte, però les morenes m'agradeu una cosa de no dir, i dels davantals greixosos no en faig bandera ni cabal. I, bo i així, sé dir un parell de refranys que equivalen a allò castellà de les "tetas" i les "carretas". Vet-los aquí:

1) Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell.

2) Tira més un pèl de cony que una mula.

Salutacions!

Núria Talavera ha dit...

Gràcies Joan, consoles d'allò més :) I m'han encantat els refranys, són... com t'ho diria? més directes? absolutament rotunds (t'he de dir, però, que he hagut de buscar "maroma" al diccionari). Suposo que les morenes quarentones haurem de fer la nostra pròpia revolució...

Jordi Tudó ha dit...

Núria,

la tria que fas fer no és real. L'important, i no ho dius, quina de les dues persones sap raonar més, valorar, riue, estimar..., i mil coses mñes, si opel color del cabell s'ha de riar, malament rai.
Salut
"Al vent"

Núria Talavera ha dit...

Tens raó, Jordi, però d'això em queixo precisament, que hi ha molts homes (molts més que dones) que trien només pel que comento. O sigui que si tu ets dels que té en compte tot el que dius... ets un tresor! :))

Lluís Bosch ha dit...

No sé per quin motiu (la indesxifrable composició dels gens i les emocions ocultes) no m'he mirat mai gaire les dones massa guapes: em carreguen i només hi veig una insuportable pretensiositat. Formo part d'un grup que no se sol tenir massa en compte, que és el dels homes que se senten més atrets per dones ni massa guapes ni massa primes. Això, unit a la meva falta de mitomania, m'ha alliberat d'entusiasmar-me per les les dones belles, pel sol fet de ser belles. Però crec que ha estat més obra d'una predisposició que no pas una influència de la poca o molta cultura que pugui tenir.

Joana ha dit...

Nuria l'alte dia vaig llegir un article d'una periodista catalana que ara no recorde molt bé en el qual ens feia veure la por dels homens a l'hora d'escollir una parella culta. Segons aquesta periodista prefereixen veure en les dónes una imatge del que van ser les seues mares i així tenir totes les comoditats solventades i plena dedicació cap a ells. Mentre que les dónes cultes busquen una parella com elles per a poder mantenir una relació equilibrada.
Bé, sé que no he escollit entre les dues opcions que proposes, però com que està relacionat amb el teu post, ací t'ho deixe.
I molt bon Nadal.

Núria Talavera ha dit...

Lluís, no t'ho prenguis malament, però diria que ets una rara avis en aquest aspecte-i et felicito per això, crec que pots arribar a ser molt més feliç així- i com ja li vaig dir al Jordi un tresor que moltes dones hauríem de descobrir.

Joana, ens sembla que estem en una societat la mar de moderna i avançada i resulta que en les relacions de parella res d'això. Molt interessant aquest article que esmentes, ens hauria de fer reflexionar molt, a tots plegats, homes i dones.

Gràcies pels comentaris i bona festa també per a vosaltres.

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Arribo tard, com tantes altres vegades a tants articles i comentaris interessants... Aprofitaré que no em veu la meva dona per fer una confessió: així com (salvant les edats i les distàncies) mai no m'hauria "penjat" de gent com la Marilyn Monroe, o la Brigitte Bardot (prototipus d'un determinat model de femella) he de reconèixer que vaig tenir un atac de banyes (també distants i exclusivament sospiroses) quan el Sarkozy es va lligar la Bruni (sí, ja sé que és prima i segons com sembla anorèctica...). Em queda el consol que jove, jove no és, encara que segur que té una bona conversa. :-)
És clar que, segurament, jo tampoc dec ser allò que descrius com culte, atractiu i sensible, per tant no entenc perquè m'he donat per al·ludit!

vpamies ha dit...

Veig que en Joan ja t'ha trobat equivalents.

Llegint Maria Conca i els seus Refranys catalans (1993), hi ha un parell d'equivalents:
- Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell
- Tira més un pèl de dona que cent mules

Que una dona, a més de moltes virtuts, sigui també guapa, només pot ser un afegit o un plus al fet que ens pugui enamorar!

Núria Talavera ha dit...

Antoni, si tens algun dels adjectius -que segur que sí- ja val :)) de tota manera, la pregunta que em volia fer, i que volia fer, és si realment només l'atracció física pot sustentar una relació; crec que és evident que per a les dones no, en canvi per als homes no ho tinc tan clar, per això la pregunteta... m'alegra veure que els que heu contestat aneu més enllà, tot i que com diu el Victor és un aspecte important, jo també hi estic d'acord, important però no únic :)

Víctor, moltes gràcies per l'apunt lingüístic i benvingut a la meva nebulosa!