Construeixo una història amb retalls petits. Una paraula, una síl•laba, un nom. Visc en la certesa dels teus mots i, en el silenci, escolto el so dels miratges trencats.
9 comentaris:
jorditib
ha dit...
ei bones,
com pot ser que amb tan poc espai, diguis coses tan plenes? També ho voldria fer i no puc, em surten parrafades i em sembla que canso i tot.
Jordi, benvingut, m'agrada que passis per aquí i que t'agradi el que escric :) A mi també em va agradar molt el llibre del Torrent, tot i que potser no és el més representatiu de l'autor però és ple de tendresa i de memòria, espero que als meus "clubaires" els agradi tant com a nosaltres.
9 comentaris:
ei bones,
com pot ser que amb tan poc espai, diguis coses tan plenes?
També ho voldria fer i no puc, em surten parrafades i em sembla que canso i tot.
Salut
moltes gràcies, la veritat és que sóc així, sempre vaig per feina :)
Poques paraules en un cor immens.
^-^
Un plaer llegir-te.
m'encanta aquesta citació....
pER CERT, EL LLIBRE DE FERRANT TORRENT EM VA ENCANTAR!!
Gràcies Maria, ets un encant :)
Jordi, benvingut, m'agrada que passis per aquí i que t'agradi el que escric :) A mi també em va agradar molt el llibre del Torrent, tot i que potser no és el més representatiu de l'autor però és ple de tendresa i de memòria, espero que als meus "clubaires" els agradi tant com a nosaltres.
Una abraçada
ei, jorditib, quin és el nom del teu blog? no el trobo :)
El teu poema és magnífic escoltar el so en el silenci i contemplar miratges trecats són unes imatges molt belles i evocadores, m'ha encantat.
moltes gràcies Joana, no sé què dir :) només que, sovint, últimament escolto el so del silenci per escoltar-me a mi mateixa.
Publica un comentari a l'entrada