la dona que es gira i es torna a girar

(del llatí gyrare). Verb. 4 pron Sobrevenir. Es girà una tramuntana terrible. Se m'ha girat molta feina. Se li ha girat un mal dolent

La dona que es gira i es torna a girar no es troba bé de cap manera. Cada vegada li fan més mal els ronyons, més sovint, ara gairebé és cada minut. Ha tornat a entrar la infermera per controlar-li la temperatura; té febre. No gosa cridar, ni demanar aigua, ni res. Està sola, amb el fetus, però sola -òbviament.

Pensa que ha trencat aigües, a la infermera li sembla que no. Encara falta –afirma amb indiferència, amagant un badall traïdor. No pot ser, tot i que és la primera vegada, nota que s’acosta el moment. Si no passa aviat, es morirà de dolor.

La infermera surt de l’habitació i, de sobte, la dona sent unes irrefrenables ganes d’empènyer, i empeny amb totes les seves forces. Se li escapa un crit: -Ara sí! El nadó ja és allà, entre les seves cuixes. Les auxiliars el cobreixen amb un llençol. Ara et portarem a quiròfan, ho has fet molt bé –l’animen. Em trobo més bé, ara. La dona que es gira i es torna a girar mig somriu, és evident que no es troba gens bé però es pensa que ja s’ha acabat el pitjor.

L’auxiliar porta la llitera amb molt de compte i parla de manera fins i tot afectuosa, però la dona gairebé no la sent. Quan arriben, se sorprèn per tota la llum que hi ha. Molt a prop se sent una altra dona, que està parint un fill de debò. Pensa en la cara de l'auxiliar que ha vist el seu nadó. Ella també el voldria veure però ni tan sols ho demana, sap que no la deixaran. Et farem un legrat –li expliquen. L’anestesista es presenta i li diu que s’adormirà i no notarà res. Tot són dones en aquell quiròfan tan blanc i lluminós, totes menys el fetus, que era un nen.