06 de març 2009

L'home que persegueix somnis



L’home que persegueix somnis té molts noms, i avui n’he retrobat un, el Cesk Freixas. El Francesc va ser alumne meu el primer any que vaig començar a treballar com a professora a l’institut i no puc evitar recordar amb molt d’afecte i nostàlgia tota aquella promoció. Ignoro si amb els alumnes passa el mateix que amb els fills, tot i que començo a intuir que una mica sí que deu passar, perquè el Cesk s’ha fet gran però jo guardo a la memòria, encara, aquell noi de 12 anys de mirada oberta i somriure esplèndid.

El Cesk és músic, i poeta, i moltes altres coses que jo desconec però que òbviament el connecten al món des de la seva perspectiva particular i molt personal del que l’envolta. M’ha agradat sentir-lo parlar de protesta, de mirada crítica, de versos reivindicatius i d’ateneus llibertaris. Ha estat un plaer -i un luxe- escoltar la seva veu i la seva música.

I com són les coses, el Cesk avui no s’ha estat d’esmentar –i cantar- l’Ovidi Montllor i jo, que tinc entre mans un llibre d’una escriptora també nascuda a Alcoi, he recordat el principi d’atracció que mou el món i m’he sentit feliç, aferrada encara a la mà de la meva filla.

2 comentaris:

Patrícia Montañés ha dit...

I jo m'ho he perdut... bé, espero que el torneu a convidar aviat i jo hi sigui per veure'l!

Gisela Romaní ha dit...

veig que les primeres fotos ja han sortit del forn... No s'hi val, tu tens avantatge tenint el fotògraf oficial de l'Inter a casa...!

Una braçada Núria, i espero poder seguir-te atentament...!