03 de desembre 2009

9 poetes insòlits: Sebastià Alzamora

Conceptualisme, violència continguda, amargor, fluïdesa expressiva i individualisme són l'ADN del registre d'aquest poeta mallorquí.


II. Onada de fred

[...]
De reüll es veu al mirall, i diu
em dic Marta, per bé que el nom no importa.
Com un gran peix letal i selectiu

torna ara, onada de fred: ja estic morta.


(20è Festival Internacional de Poesia de Barcelona 2004)

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

saps que em passa Núria, que a a vegades aquests tipus de poemes no els entenc. Sonen molt bé, però emquedo a mitges.

Núria Talavera ha dit...

En aquest cas és comprensible, ja que he agafat els últims versos d'un poema mooolt llarg i, és clar, la comprensió queda molt limitada.

De tota manera, també penso que això depèn de la concepció que tinguis de la poesia. Per a mi no és res que es pugui captar per l'intel·lecte, i per tant no necessito entendre-la, en tinc prou amb gaudir-la des de l'emoció que em provoquen els versos, bé sigui pel que jo interpreto que diuen o bé per com sonen, com molt bé dius. Sovint em deixo captivar per la força de les metàfores i les imatges, i això sempre em passa pel cor, no per cervell.

I he comprovat que quan els meus alumnes es capfiquen en entendre el que diuen els versos que llegim a classe s'avorreixen d'allò més, en canvi, quan juguem amb les paraules i llegim poemes sense explicar-los, simplement parant atenció en la rima o en el ritme, llavors -uns quants- comencen a gaudir-ne i es desvetlla el seu esperit creatiu.

Vaja, gairebé he redactat els meus principis sobre la poesia :)

Gràcies pel comentari, Francesc.

dErsu_ ha dit...

Principis Kantians, sens dubte, en atribuir a cadascuna de les nostres percepcions, sensorial i/o intel·lectual, diferents tipus de coneixement.