nostàlgia, enyorança, aquestes són les paraules... però no volia posar trist ningú ;) simplement recordar aquells sentiments de l'adolescència tan contradictoris -un dia volies perdre't i al següent la vida era inacabable- que, amb el pas del temps, no vull dir que desapareguin però es paeixen d'una altra manera, oi?
De lost a lost :D Jo no tornaria pas als 15 anys , però compartir records, músiques, sensacions viscudes amb la gent de la meva generació m’encanta, em fa sentir part d’un tot ...
Jo em sentia marginat als 15 anys. El món es dividia entre els qui odiaven MecanO i els que els hi encantaven, i jo no pertanyia ni a un bandol ni a l'altre. Encara em passa però ara amb l'Almodóvar, això.
7 comentaris:
Crec que som de la mateixa quinta (i de la mateixa professió), quina nostàlgia m`ha entrat :(
Que bons que eren! No tenia 15 anys,però reconec que els 80 van ser uns grans anys^^.
Jo sí que tenia quinze anys, i també estava forá "lost".
nostàlgia, enyorança, aquestes són les paraules... però no volia posar trist ningú ;) simplement recordar aquells sentiments de l'adolescència tan contradictoris
-un dia volies perdre't i al següent la vida era inacabable- que, amb el pas del temps, no vull dir que desapareguin però es paeixen d'una altra manera, oi?
De lost a lost :D
Jo no tornaria pas als 15 anys , però compartir records, músiques, sensacions viscudes amb la gent de la meva generació m’encanta, em fa sentir part d’un tot ...
Jo em sentia marginat als 15 anys. El món es dividia entre els qui odiaven MecanO i els que els hi encantaven, i jo no pertanyia ni a un bandol ni a l'altre. Encara em passa però ara amb l'Almodóvar, això.
M'apunte al sentiment de nostàlgia que tots per aqui compartim.
B7s
Publica un comentari a l'entrada