28 d’abril 2010

lost

enyorats 80, enyorats 15 anys...


7 comentaris:

Jordi Guerola ha dit...

Crec que som de la mateixa quinta (i de la mateixa professió), quina nostàlgia m`ha entrat :(

maria ha dit...

Que bons que eren! No tenia 15 anys,però reconec que els 80 van ser uns grans anys^^.

Lluís Bosch ha dit...

Jo sí que tenia quinze anys, i també estava forá "lost".

Núria Talavera ha dit...

nostàlgia, enyorança, aquestes són les paraules... però no volia posar trist ningú ;) simplement recordar aquells sentiments de l'adolescència tan contradictoris
-un dia volies perdre't i al següent la vida era inacabable- que, amb el pas del temps, no vull dir que desapareguin però es paeixen d'una altra manera, oi?

núria ha dit...

De lost a lost :D
Jo no tornaria pas als 15 anys , però compartir records, músiques, sensacions viscudes amb la gent de la meva generació m’encanta, em fa sentir part d’un tot ...

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Jo em sentia marginat als 15 anys. El món es dividia entre els qui odiaven MecanO i els que els hi encantaven, i jo no pertanyia ni a un bandol ni a l'altre. Encara em passa però ara amb l'Almodóvar, això.

Joana ha dit...

M'apunte al sentiment de nostàlgia que tots per aqui compartim.
B7s