Avui hem tingut el plaer d’escoltar l’Empar Moliner al club de lectura de Sant Sadurní i la veritat és que feia temps que no ens ho passàvem tan bé. L’Empar ha estat una persona encantadora, vital, enginyosa, àgil, directa, trepidant, brillant... vaja, com són els seus textos. Quin gust sentir parlar de literatura de la manera en què ho ha fet ella: les veus narradores, les diferències entre contes i relats, el periodisme, com fer del català una llengua moderna per poder crear aquestes situacions quotidianes, aquests retrats “costumistes metafísics” –quina gran definició del seu material literari! I és que m’ha agradat tot, ja ho veieu. Hem fet una copa de cava, hem rigut, hem reflexionat amb ella, ens hem deixat portar per un camí ple de referències literàries apassionants –Raymond Carver, John Cheever, Bukowski, Truman Capote, Emili Vilanova, Nabokov, Chéjov, el meu idolatrat Salinger!
I sobretot, molt, molt, però que molt recomanable la lectura del seu últim llibre, No hi ha terceres persones, un exercici d’estil i de narració increïble.
Doncs això, i unes fotos, per fer-vos morir d’enveja...
9 comentaris:
La meva idea de l'Empar Moliner sempre ha estat la que has escrit a l'apunt ... encantadora, vital, enginyosa, àgil, directa, trepidant, brillant.
Jo discrepo una mica. No tinc cap ganes de polèmiques, i de fet estem parlant de gustos i preferències, o sigui que cadascú sent allò que sent davant les manifestacions literàries. Però no m'agrada com escriu ni què escriu. Em fa l'efecte que sé on vol anar a parar, però crec que no hi arriba, potser condicionada per la necessitat de fer riure, o de mantenir una mena de tensió humorística.
Costumisme metafísic? Interessant... A mi el personatge se'm fa una pèl excessiu, com si fos una funcionària de la ironia a jornada completa, per dir-ho d'alguna manera; però només he llegit un llibre d'ella i he de dir que, tot i les meves prevencions, em va agradar força: "T'estimo, si he begut". Haig de repetir, és de la mena de literatura que m'agrada, a més, compartim força autors favorits. Me n'alegro que anès tan bé la trobada!
Sí Òscar a mi també em va agradar aquesta idea del costumisme metafísic ;), per això la vaig triar pel títol. I continuo pensant després de conéixer-la que és encantadora, el que es veu per la tele no refecteix la persona, però bé, això és a banda, aquí parlem de l'escriptora :)
Lluís, faltaria més, cadascú té els seus gustos literaris i les opinions que tenim dels escriptors són personals, respectables i intransferibles :) suposo. A més, el tema de l'humor és molt personal, el que a mi em pot fer riure a tu et pot deixar absolutament indiferent... De tota manera, continuo pensant que el seu últim llibre és de una gran qualitat literària i que val la pena llegir-lo ni que sigui per poder reafirmar que t'agrada o que no :) Òscar, l'has de llegir!! hi ha un relat amb unes referències músicals que fan molt per tu. De fet, quan el llegia em vaig recordar de tu ;)
Bona nit i bon diumenge!
ostres, quina falta d'ortografia:( volia dir "d'una"
Sí és que per alguna entrevista que li he escoltat a ella també li agrada molt la música i, a més, també comparteixo algunes preferències musicals amb ella... Serem ànimes bessones? No ho crec, un cop va dir que no suporta els homes amb ulleres de pasta.
Fet Núria, me l'apunto i el llegiré! (Quan pugui, eh?)
Núria, si no és molt abusar, ens pots fer cinc cèntims de les diferències entre conte i relat segons ella?
et poso un mail, Òscar :)
Ei, Núria!
No he llegit l'apunt fins avui. Imperdonable!!!
Me n'alegro moltíssim que la trobada anés tan i tan bé! (ja t'ho vaig anunciar...).
I bé, si no és molt demanar, podries també fer-me arribar aquesta informació sobre les diferències entre conte i relat segons la Moliner?
Quan puguis. Et passo l'adreça: llegeixesoque@gmail.com
Molts petons i felicitats per la feina!
SU
Publica un comentari a l'entrada