15 de maig 2010

un home dolç

Homes dolços regalimen tendres paraules,
dones brutes despullen cossos decrèpits,
infants eterns busquen inacabables pits.

A la vida que vols, a la nebulosa,
tot és tendre, decrèpit, inacabable i absurd.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la vida és un ventall de moltes sensacions.

Una abraçada, ha estat un plaer conèixer-te avui

Calpurni ha dit...

Em quede amb "tot és tendre".
Així és si així ho veus.
Salut.

Núria Talavera ha dit...

Igualment Jesús, m'ha agradat molt tot plegat :)

Ja ho veus, Calpurni, ha vegades les coses es veuen així, potser jo també em quedo amb la tendresa :)

una abraçada

Antoni Casals i Pascual ha dit...

... tendre, decrèpit, inacabable i absurd,
I, ves per on, no sembla que cap d'aquestes característiques sigui forçosament contradictòria amb les altres.

M'ha fet il·lusió conèixer-te. Una abraçada.

maria ha dit...

Així si coneixem un home dolç és millor no deixar-lo escapar?

Núria Talavera ha dit...

Igualment Antoni, em va agradar molt el llibre, a veure si n'hi ha molts més!

Maria, si coneixes un home dolç... efectivament, millor lligar-lo curt perquè no s'escapi ;)