Et fas el ferm propòsit
de contenir el moment
i arribar a la nit verge,
intacta, innegociable.
Però és el moment
el que et captiva a tu,
teranyina dolça
de pensaments liquats,
brillants,
profunds,
saborosos.
I caus, finalment,
al pou discret
de la nocturnitat,
amb plaer senzill, absolut;
llavors, ho vius tot.
6 comentaris:
Has escrit una primera quarteta immillorable. Com jo, després no sé mai com seguir.
jajaja, Lluís, no sé si donar-te les gràcies o pensar que no t'agrada :)
A mi m'agradat molt :-)
Visca la temptació!
moltes gràcies ;)
No cal que passis per casa,ja passo jo per la teva^-^.Quantes temptacions...
què et sembla, Maria? t'he temptat, ja ho veig... aquesta era la idea ;)
Publica un comentari a l'entrada