Trec la pols i observo els marcs,
només ells contenen la veritat,
immòbils i expectants,
units pel mateix senyal.
Netejo impacient;
- contradiccions de l'ànima!
Recullo petites borles de tristor;
- imaginacions del cos!
Escombro la brutícia
i crec que així em deslliuro
de qualsevol mal.
Amén
11 comentaris:
Va campanilla...treballa, no siguis encantada ;). Bon any.
sí, sí! estoy en ello... gràcies, a veure si tenim un any bo :)
Fer neteja sempre va bé, és difícil, fa mandra, no saps per on començar però quan acabes et sents bé.
Jo també m'hi hauria de posar...
Una abraçada!
La rutina és bona, però la monotonia no, per fer poesia.
Per a mi l'ordre i la rutina són molt importants, sense ells no funciono!
És cert que la rutina pot derivar en monotonia, ja sigui en poesia, en les relacions personals o en el que sigui... suposo que hem d'estar prou vius per no caure-hi :)
No netegis tan Núria, que diuen que en una casa sense pols, i viu una dona que s'aborreix...
Les borles de la tristor les pots treure amb un espolsador de rialles...
Petons.
Molt maco l'espolsador de rialles!!!! el compro
un petonàs
Una pregunta Núria… les petites borles de tristor a quin contenidor s'han de llençar? #envasonvas ;P
Sigui com sigui, me n'alegro molt que si són de tristor, siguin petites.
al d'envasos no retornables :-) pensa q a totes les cases n'hi ha però amb l'espolsador d rialles d la Roser... cap problema!
És inevitable, Núria, perquè diuen que venim de la pols i a la pols tornarem (aquesta frase es diu el dimecres de cendra).
Pensa que hi ha homes que també treuen la pols... però pagant: són els criats.
Ep Olga, vols dir que els homes només netegen cobrant?
Publica un comentari a l'entrada