26 de gener 2013

xiuxiueig

La claror d'unes veus,
encerclades pel moviment del mar
sota la lluna,
arriba fins al límit dels meus llavis.
No vull escoltar estranyes carícies!
només degustar paraules que bateguin.

3 comentaris:

M. Roser ha dit...

Núria, aquestes paraules que bateguen et xiuxiuaran a cau d'orella dolces carícies, bressolades per la mar sota la lluna...
Petonets.

Núria Talavera ha dit...

vols dir? ja no.. el mar s'ha assecat (és el poema que acabo de penjar ;)

petó per a tu també!

Rachel ha dit...

pa-pam, pa-pam, pa-pam, pa-pam...
i tan si bateguen, jo les sento, i tu?