04 de gener 2013

destí

No descarto, algun dia, viure davant del mar.
Sortiré al balcó de bon matí
i observaré com el sol,
despullat de vergonya,
regalima sobre les onades
milers d'espurnes taronges,
disposades en fileres,
abandonades carícies de peixets daurats.
Portaràs el cafè, amb aromes coneguts,
i seurem de costat i no direm res...
perquè qualsevol paraula
serà de més.

12 comentaris:

Jaume ha dit...

Viure davant del mar és un dels meus somnis que algun dia faré realitat. Començar el dia llegint-he m'ha despertat de nou aquest desig.
Avui serà un bon dia, segur, i tu ja li has posat el primer granet de sorra.
Moltes gràcies.

Núria Talavera ha dit...

el meu també... i sóc tan tossuda que ho aconseguiré :) Gràcies a tu!

Joan ha dit...

El mar és una referència genial, però aquells que hi viuen a tocar cada dia descobreixen també altres coses no tan poètiques, sal, humitat...

Em quedo, doncs, amb les paraules i l'enyor del somni. Magnífic.

Bon any!

Núria Talavera ha dit...

Bon any Joan! sí, ja ho sé, hi he viscut uns quants anys... és a casa meva i per això hi vull tornar :) no saps pas com es trobar a faltar el mar quan s'ha perdut...

Gràcies pel comentari

M. Roser ha dit...

Ets molt afortunada Núria, si pots triar on viure, i triar fer-ho davant del mar...I poder sortir al balcó i enlluernar-te amb els reflexes del sol sobre les ones i veure com salten petites espurnes d'escuma blanca i confondre l'olor de mar amb la del cafè fumejant, contemplant el paisatge amb un silenci acompanyat...
Petonets.

Núria Talavera ha dit...

Ui no puc triar pas ara però compto poder fer-ho abans d morir-me :-)

M'encanta la teva descripció!

Rafael Meyerhofer ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Núria Talavera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Rachel ha dit...

Preciós. Jo també vull!!! però tan me fa si és davant del mar o en un prat ple de flors, de fet, el lloc és el de menys, no?

Un petonàs!

Núria Talavera ha dit...

Clar q sí! espero q hagis tingut uns bons reis :-)

Anònim ha dit...

... perquè qualsevol paraula serà de més.

Ho comparteixo.
Amb mar o sense.
Ai, el destí...

Núria Talavera ha dit...

jajaja!!! el destí ... i el cafè... què bons! no puc estar sense :)