Avui he vist assecar-se el mar,
a poc a poc,
era un malson.
De tots els blaus,
no en queda cap,
de tots els móns... tampoc.
Tu també hi eres,
a l’horitzó,
alçant el braç,
em saludaves,
i jo, parada, enmig del mar,
comptava estels,
caiguts del cel.
Avui he vist com has marxat,
a poc a poc,
era un malson.
De tots els verds,
no en queda cap,
i de nosaltres, només un tros,
el més petit, el de debó.
12 comentaris:
Un plaer passar per el teus poemes.
gràcies! ets fotògraf professional?
Un dels pitjors malsons, sense dubte. El dia que s'assequi el mar, aquell dia jo dimitiré. Espero ja hagis despertat del somni i segueixis veient tots els blaus i tots els verds.
Un poema preciós, Núria.
Poc puc dir...Núria, ets com sempre un troç de cel, un petó, amb el gust de les llagrimes que aquell dofí a les profunditats on el mar ja no es blau, mai va veure però va compartir...tal vegada un dia el mar es tornara del color de la fruta madura i llavors tot tornarà a ser blau.
Aquest poema necessita una adaptació musical.
gràcies! d'aquesta mena d malsons es desperta també poc a poc :-)
sí... potser tot tornarà a ser blau :-)
gràcies, un petó
sí!!!!!! Josep és q quan el llegeixo té música!!!!! q fort!! hauré d buscar un músic, de debó q tinc curiositat x sentir-la cantar...
Sort que eren malsons...
Ben segur que al despertar, tots els blaus i tots els verds, eren al seu lloc i brillaven més que mai...
I els dos contareu estels reflectits al mar, per fer un bressol pel petit amor que encara us quedi...
Que tinguis sempre bells somnis Núria.
que ets bonica Roser! què va, els somnis, somnis són, i ho canvien tot :)
Lo bo dels malsons, és que quan et despertes la teva realitat et sembla un paradís iixí que ja saps, obre els ulls!
Petonàs!
jjjjj a veure si els obro siiiiiiiiiiii i espabilo!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada